Penúltima part d'una història que continua

Molt bon estiu a tots i totes!

Examen de recuperació de Geografia i història

L'examen de recuperació de tot el curs es farà el dilluns 21 de juny.

L'alumnat que ha de recuperar se li ha fet arribar les possibles preguntes de l'examen per correu electrònic.

Prepara l'examen sobre demografia Europa, Espanya i Catalunya

Per a preparar bé l'examen sobre la introducció a la geografia i la demografia mundial que farem el proper DIJOUS 10 estudia les següents preguntes: 

1.- a) A quins continents pertanyen els països més poblats el 2012?

     b)  Quin és el país més poblat actualment? 

     c) Quin serà el continent més poblat el 2050?  

2.- Explica quins són els factors que condicionen l'ocupació d'un territori.

3.- Com es podria evitar la despoblació de les zones muntanyoses? Raona la resposta. 

4.- a) Com és el creixement demogràfic de les regions desenvolupades? Per què?

     b) I el creixement de les regions menys desenvolupades? A què és degut? 

5.- Quins problemes pot plantejar l'augment de la població mundial?  

6.- a) Quines mesures apliquen les polítiques natalistes per controlar la natalitat? I les antinatalistes? 

     b) Quines mesures es podrien aplicar per a evitar l'envelliment de la població?

7.- Quina és l'esperança de vida dels països menys desenvolupats? A què és deguda? 

8.- Quina és l'esperança de vida de la població europea? És igual entre homes i dones? A què et sembla que és degut?

9.- a) A Espanya, on trobem més densitat de població? A quines zones? A quines comunitats? 

     b) I a Catalunya, on hi ha més densitat de població? A què és degut? 

10.- Quin va ser l'últim període de creixement important de la natalitat a Espanya? A què va ser degut? 

11.- Quines són les causes d'una esperança de vida tan elevada a Espanya? 

12.- Raona extensament quins són els factors que expliquen l'estancament actual de la població espanyola? 

13.- Quines conseqüències té per a un país com Espanya l'augment del grup de persones més grans de 65 anys?  

14.- Saber tots els països i capitals d'Europa

15.- Saber els països i capitals de: Canada, USA, Mèxic, Guatemala, Belize, Hondures, Nicaragua, El Salvador, Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Veneçuela, Cuba, Argentina, Brasil, Xile, Perú i Bolívia.

54 Evolució i distribució de la població espanyola

 

Població d'Espanya (ed. Santillana, p. 200-203)

Al gener de 2014 la població espanyola era de 46.512.199 habitants.

Evolució de la natalitat i la mortalitat en les darreres dècades:

• La natalitat va tenir un important creixement sobretot entre el 1960 i 1975, període conegut com el baby boom. Actualment la taxa de natalitat és una de les més baixes del món (9,11 per mil).
• La taxa de natalitat és sols de 1,27 fills per dona.
• La mortalitat és baixa. El 2014 es va situar en el 8,34 per mil gràcies als avenços en el camp de la medicina (descobriment de la penicil·lina, vacunes, etc...), una alimentació més variada i bona i més higiene. Actualment, les primeres causes de mortalitat són les malalties cardiovasculars i els tumors (càncer de mama en les dones i càncer de pulmó en els homes). Entre els joves, els accidents de trànsit són la primera causa de mort.
• Gran descens de la moralitat infantil. Al començament del s. XX de cada 1000 naixements, prop de 200 nadons morien abans de complir un any. Avui només moren 2,71 infants de cada 1000 nadons.

ACTIVITATS: 

1. Quin va ser l'últim període de creixement important de la natalitat a Espanya? A què va ser degut?
2. Quines són les causes d'una esperança de vida tan elevada?
3. Quins són els factors que expliquen l'estancament actual de la població espanyola?
4. Quina és l'esperança de vida dels espanyols? És més elevada o més baixa que la de la mitjana europea?
5. La taxa de natalitat espanyola és més elevada o més baixa que la de la mitjana europea? A què et sembla que és degut?
6. Actualment Espanya és un país envellit? Justifica la resposta.
   
7. Quines conseqüències té per a un país com Espanya l'augment del grup de persones més grans de 65 anys? 
8. Quines mesures es podrien aplicar per a evitar l'envelliment de la població?
   
9. Explica les piràmides de població d'Espanya de l'any 1900 i del 2014 (p. 202)
   

53 Densitat de població a Espanya i Catalunya

Mapa densitat de població d'Espanya (Ed. Santillana p. 201)

Mapa densitat de població de Catalunya(Ed. Santillana p. 209)

 

ACTIVITATS:

1. A Espanya, on trobem més densitat de població? A quines zones? A quines comunitats?
2. A Catalunya, on hi ha més densitat de població? A quines zones? A quines comarques?
3. A quins factors és deguda la distribució actual de la població espanyola?
4. Fes un llistat de diferències, entre les zones rurals i les urbanes, que condicionen o afecten al desequilibri territorial de la població.

 

 

52 Les característiques principals de la població europea

Les característiques principals de la població europea (ed. Santillana p. 196-197):

• Esperança de vida en néixer elevada. Expectativa mitjana de 79 anys (77 anys homes i 84 les dones)
• Creixement molt lent de la població com a conseqüència de la disminució de la taxa de natalitat (10 per mil) i un augment relatiu de la taxa de mortalitat relacionat amb l'envelliment creixent.
• Descens de la taxa de fecunditat, 1,5 fills per dona.
• Una població envellida: El nombre d'habitants menors de 15 anys representa el 16% de la població, mentre que les persones en edat laboral són el 66% i el nombre de persones majors de 65 anys és prop del 18%.
• L'augment de la pressió migratòria: La Unió Europea acull un nombre cada vegada més gran d'immigrants. El 2004 la població comunitària va augmentar d'uns 2.300.000 habitants, 1.900.000 dels quals eren immigrants. 
• La densitat de població és generalment alta, en particular als microestats com Sant Marino (430 hab. km2), Mónaco (16.400 hab.km2)... o ciutats com París (21.500 hab. km2), Londres (20.000 hab.km2), però molt baixa en països com Islàndia (3hab. km2) o Suècia (22hab. km2).

ACTIVITATS:

1. Observa el mapa (p. 197) i indica els països més densament poblats.
2. A què creus que és degut aquesta densitat de població? Quins factors influeixen?
3. Com t'expliques que els microestats estiguin tan densament poblats?
4. En proporció, Espanya és un país densament poblat?
5. Quina és l'esperança de vida de la població europea? És igual entre homes i dones? A què et sembla que és degut?
   

51 Un món cada cop més envellit

Tota la informació en aquest enllaç del ccma.

Una noia de 25 anys dona a llum 9 nadons en una clínica del Marroc

La mare esperava set infants, però la sorpresa en el part ha estat que n'han nascut dos més

05/05/2021

Naixement excepcional al Marroc. Una noia maliana ha donat a llum 9 nadons en una clínica privada del Marroc, on l'havien evacuat des des del seu país perquè pogués rebre una atenció sanitària millor tenint en compte que es tractava d'un embaràs d'alt risc.

La mare, Halima Cisse, té 25 anys i esperava set infants, els que els metges havien identificat a les ecografies. La sorpresa ha estat que en el part, que ha sigut per cesària, n'han nascut dos més. Són cinc nenes i quatre nens que han pesat entre mig quilo i un quilo i que hauran d'estar entre dos i tres mesos a la incubadora per poder guanyar pes. La mare s'està recuperant bé del part, segons han informat fonts sanitàries.  

La mare, que és de Tombouctou, va ingressar a la clínica Ain Borja de Casablanca el 30 de març de passat, quan estava de 25 setmanes. Perquè un embaràs es consideri a terme, cal arribar a les 37. L'hospitalització li ha permès arribar a les 30 setmanes.

Dimarts va començar a tenir contraccions i es va mobilitzar l'equip d'atenció al part, format per 10 metges i 25 assistents, procedents tant de Mali com del Marroc. 

El director mèdic de la clínica marroquina, Youssef Alaoui, ha destacat que es tracta d'un naixement "molt infreqüent i excepcional", però no ha pogut confirmar si es tracta d'un rècord mundial.

Sí que es va verificar sanitàriament un naixement rècord el 2009, quan una dona nord-americana de 33 anys, Nadya Suleman, va donar a llum 8 criatures, fet que li va valdre el sobrenom d'"octomare".

 

ACTIVITATS (p. 186-187 ed. Santillana):

1.- Quina és l'esperança de vida dels països desenvolupats? Per què tenen una població envellida?

2.- Quina és l'esperança de vida dels països menys desenvolupats? A què és deguda?

3.- Explica per què les societats envelleixen.

4.- Quins són els problemes d'una població envellida? Explica'ls.

5.- Exercici 35 p. 191.

6.- El Departament de Salut de l'estat indi de Rajasthan promou l'esterilització voluntària a canvi de rebre com a premi un vehicle. Què penses d'aquesta mesura per controlar la natalitat de la zona? Quines altres soluciones es podrien donar? 

50 Les tendències demogràfiques actuals

Tendències demogràfiques al món (p. 180-182 Ed. Santillana):

• Natalitat cada vegada més baixa
• Fecunditat que es redueix
• Mortalitat s'ha reduït (però als països envellits aquesta taxa començarà a créixer properament)
• L'esperança de vida és més gran degut als avenços mèdics, la nutrició i la higiene
  

Tendències diferents depenent si són països desenvolupats o en vies de desenvolupament:

 

A) Països desenvolupats: el ritme de creixement de la població és molt dèbil i fins i tot en alguns països negatiu (ex. Alemanya passa de 82,5 milions d'habitants el 2003 a 80,6 el 2013).

Les causes de la baixa natalitat són:

• difusió d'anticonceptius
• endarreriment de l'edat en que es té el primer fill
• la despesa important que suposa tenir un o més fills
• dificultat de compatibilitzar feina i cura dels fills
• canvi de valors socials. Avui més materials (cotxe, casa, viatges...)

 En canvi, l'esperança de vida és elevada:

• bona sanitat
• varietat i qualitat d'aliments
• bons serveis (educació, sanitat, higiene, residències, transports...) 
• pensions i ajuts
  
• activitats laborals no tant pesades
  

 B) Països en vies de desenvolupament hi ha un elevat ritme de creixement demogràfic degut:

• descens de la mortalitat gràcies a millores sanitàries i higièniques
• natalitat elevada degut a:
• la majoria de la població es dedica a l'agricultura i com més fills millor per a treballar la terra
• elevada mortalitat infantil la qual cosa fa que les mares tinguin més fills per assegurar que en sobrevisquin
• la religió influeix sovint ja que a voltes no permet l'ús de mètides anticonceptius

L'esperança de vida és baixa: en alguns països africans aquesta taxa no sobrepassa els 50 anys ja que moltes persones encara no tenen accés a atenció sanitària, aigua potable, hi ha desnutrició, guerres...

 

ACTIVITATS 

 

1.- Quines són les tendències demogràfiques del segle XXI?

2.- Com és el creixement demogràfic de les regions desenvolupades? Per què?

3.- I el creixement de les regions menys desenvolupades? A què és degut?

4.- Quins problemes pot plantejar l'augment de la població mundial? 

5.- Defineix polítiques natalistes i antinatalistes.

6.- Quines mesures apliquen les polítiques natalistes per controlar la natalitat? I les antinatalistes?

7.- Si fossis el responsable de la planifiació demogràfica del teu país... quina política seguiries? Raona la teva resposta.

 

 

Prepara l'examen sobre la demografia

Per a preparar bé l'examen sobre la introducció a la geografia i la demografia mundial que farem el proper DIMARTS 18 estudia les següents preguntes:

1. Quins tipus de mapa hi ha? 
2. Quins tipus de gràfic hi ha?
   
3. Saber els elements d'un mapa.
4. Saber localitzar un punt a través de les coordenades (latitud i longitud)
5. Què és la demografia? Per a què serveix?
   
6. Definir: Població absoluta, Densitat de població, Natalitat, Fecunditat, Mortalitat, Esperança de vida 
7. Saber calcular la taxa bruta de natalitat, la taxa de fecunditat, la taxa de moralitat (podreu portar apuntat, en un full, les fórmules de la p. 152).
   
8. Per què és important conèixer l'estructura per edat i sexe d'una població? Explica-ho amb exemples. 
9. El clima té a veure amb la distribució de la població? Raona la resposta.
10. Saber fer una gràfica de població i saber interpretar-la.
11. Saber tots els països i capitals d'Europa
12. Saber els països i capitals de: Canada, USA, Mèxic, Guatemala, Belize, Hondures, Nicaragua, El Salvador, Costa Rica i Panamà.
    

49 La població mundial

ACTIVITATS (ed. Santillana, p. 176-179)

 

1.- Explica, a grans trets, com ha estat l'evolució de la població mundial des del segle XV fins a l'actualitat.

2.- Quin ha estat el factor clau que explica el creixement demogràfic del segle XX?

3.- A quins continents pertanyen els països més poblats el 2012? Quin és el país més poblat actualment?

4.- Quin serà el continent més poblat el 2050?

5.- La població mundial pot créixer de manera indefinida? Raona la resposta

6.- a) Explica quins són els factors que condicionen l'ocupació d'un territori.

     b) Posa exemples de ciutats de cadascun d'aquests indrets.

     c) Digues una ciutat o país que compleixi amb tots aquests factors.

7.- Quins factors que condicionen l'ocupació d'un territori NO hi ha a la comarca on vius? Creus que la manca d'aquests factors realment condiciona la poca població que hi ha? Raona la resposta.

8.- Com es podria evitar la despoblació de les zones muntanyoses? Raona la resposta.

48 Geografia: comparativa política entre continents

ACTIVITAT:

1.- Dividirem la classe en parelles. Cada parella escollirà un continent i omplirà la informació següent que posarà en una taula comparativa:

• nom del continent
• dades geogràfiques
• superfície
• situat a l'hemisferi...
• serralades
• oceans
• mars
• llacs
• illes
• deserts
  
• nombre d'estats
• principals països
• principals ciutats
• llengua/gües
• moneda/es
  
• algunes particularitats

2.- Fes un mapa del continent que has escollit on apareguin les dades que has posat a la taula.

47 Geografia: Càlcul de taxes demogràfiques.

ACTIVITATS (p. 169 ed. Santillana)

1.- Exercici 21. Càlcul de taxes demogràfiques.  

2.- Exercici 24. Gràfic de barres.

3.- Lectura La pensió dels avis, suport de les families i fer l'activitat 26.

ACTIVITATS (p. 171 Ed. Santillana)

1.- Exercici 28. Calcul de natalitat, mortalitat...

2.- Exercici 29. Elaborar un gràfic de línies.

46 GEOGRAFIA: Piràmides de població

Com fer una piràmide de població? (p. 166 ed. Santillana)

http://www.buxaweb.cat/pautes/comentaripiramidepoblacio.htm

Com interpretar una piràmide de població? (p. 167 ed. Santillana)

 http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esohistoria/quincena5/swf/q5_contenidos_2b_1/index.htm

 

ACTIVITATS:

1.- Exercici 14 p. 166 ed. Santillana. Fer una piràmide de població d'Austràlia i interpretar-la.  

2.- Exercici 15 p. 167 ed. Santillana. Interpretar les dues piràmides que hi apareixen.

3.- Exercici 22 p. 169 ed. Santillana. Fer la piràmide de població de Burkina Faso.

4.- Exercici 23 p. 169 ed. Santillana. Interpreta la piràmide anterior.

 

45 GEOGRAFIA: La demografia

P. 150 ed. Santillana

ACTIVITATS:

1. Què és la demografia?
2. Per a què serveix la demografia? Qui la utilitza i amb quins objectius?

P. 152-153 ed. Santillana

ACTIVITATS: 

1. Defineix: Població absoluta, Densitat de població, Natalitat, Fecunditat, Mortalitat, Esperança de vida, Creixement natural o vegetatiu, Creixement real
2. Com s'estructura la població?
3. Per què és important conèixer l'estructura per edat i sexe d'una població? Explica-ho amb exemples. 
4. El clima té a veure amb la distribució de la població? Raona la resposta.
5. Exercici 7 p. 155.
   

CONSULTA: https://www.ine.es/

44.- GEOGRAFIA: Introducció als gràfics

Pàgines 148-149 ed. Santillana

 

Tipus de gràfics:

• lineals 
• de barres
• sectorials
  

LINEALS:

 

DE BARRES: 

SECTORIALS:

 

 

ACTIVITAT:

1. Busca un exemple de cada tipus de gràfic.
   

43.- GEOGRAFIA: Introducció al mapes

Què entens per geografia?

 

P. 146-147 ed. Santillana:

 

Quins són els elements d'un mapa?

 

 

Com localitzar un lloc en un mapa?

• Latitud
• Longitud
  

Activitat: 

1. Què és la latitud?
2. Què és la longitud?
3. Busca les coordenades geogràfiques del teu poble i 4 ciutats de diferents continents.

Tipus de mapes:

• Topogràfics
• Temàtics

  

    ESCALA I LLEGENDA

 

 

 

Activitat: 

1. Defineix amb les teves paraules els dos tipus de mapes.
2. Busca un mapa topogràfic de la Ribera d'Ebre i un de temàtic. Pot ser de la comarca, d'un poble, d'una zona concreta.
   

42.- Prepara l'examen de la Catalunya medieval

Per a preparar bé l'examen del divendres 26 de març treballa força les següents preguntes (les que estan en vermell no entraran):

1.- Situa en el mapa els països i capitals d'Europa.

2.- Preguntes breus:

• Què és la Marca Hispànica? 
• Com  i quan es va crear? 
• Quins comtats formaven la Marca Hispànica? 
• A qui interessava poblar la Marca Hispànica? 
• Quan podem començar a parlar de la Casa Comtal de Barcelona? 
• Com es va formar? 
• En quin moment i quin fet succeeix que provoca la ruptura dels lligams amb els francs? 
• Quin monarca catalanoaragonès va conquerir les Balears?

3.- Fins on va arribar l'expansió de la Corona d'Aragó pel sud peninsular? Per què?

4.- Quin interès podien tenir per a la Corona d'Aragó les grans illes de la Mediterrània.

5.- Qui va signar i què va suposar el Tractat de Corbeil?

6.- Que va suposar la Batalla de Muret?

7.- A què va donar lloc el Tractat d'Almirra?

8.- Fes un llistat dels territoris catalans durant la primera meitat del segle XV.

9.- Fes una piràmide social i indica quins són els estaments privilegiats de la Corona d'Aragó.

10.- Per què la població es distribuïa de forma diferent a la Catalunya Vella que a la Nova? A què et sembla que és degut?

 

11.- Descriu el paper que van fer els monestirs en la repoblació de Catalunya. Com es va fer aquesta repoblació?

12.- Explica, extensament, què es va aconseguir amb la política matrimonial on es va veure immersa Peronella d'Aragó.

13.- Explica quines van ser les causes de l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània.

14.- Quines conseqüències va tenir l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània? Explica-ho detalladament.

15.- Vocabulari: almogàver, remença, Sentència arbitral de Guadalupe, masos rònecs, colons, mà major, menestral, mà menor, mà mitjana, mudèjar

16.- Hi haurà també un comentari de text o d’una imatge.

41.- Catalunya medieval (5): Demografia

CRISI DEMOGRÀFICA DELS SEGLES XIV i XV (p. 132 ed. Santillana):

Després d'anys de bonança econòmica viscuda a Europa entre el segles XII i XIII la situació econòmica va canviar de manera brusca degut a: 

1. crísi agrícola degut a factors climàtics desfavorables com sequeres, inundacions i plagues d'insectes, van fer que les terres s'empobrissin
2. la pesta negra a partir del 1348 va matar gairebé la meitat de la població catalana. La pesta, a més, va anar acompanyada de rebrots i posteriors epidèmies que van continuar afectant a la població, tant rural com urbana. 

 Aquests fets van produir:

• un èxode de gent d'entorns rurals cap a les ciutats
• el camp va patir la falta de mà d'obra. Van començar a aparèixer els "masos rònecs", masos i terres abandonats per la gran mortalitat i per l'exili de gent a les ciutats, que van passar a mans dels pagesos més rics enfortint així la seva posició contra els senyors feudals
• en descendre la producció agrícola augmenten els impostos sobre els productes
• els preus van patir un fort augment
• les males condicions de vida al camp van portar a molts pagesos a provocar revoltes, entre aquestes la revolta dels remences (1462)

La revolta dels remences

Els remences, gairebé un terç de la pagesia catalana, eren aquells pagesos sotmesos a servitud de no abandonar el mas ni les terres que conreaven. Per marxar del seu mas i abandonar les terres, per alliberar-se'n, havien de pagar un impost molt elevat que s'anomenava remença.

Al 1462, després de molts anys de patiment, els remences es van alçar contra els mals usos i les difícils condicions de vida que estaven patint. La revolució remença va enfrontar els pagesos de  contra els senyors feudals.

Com a conseqüència d'aquest enfrontament els remences van entrar a la guerra civil (1462-1472) fent costat al rei i en contra dels nobles. Al 1472 es va acabar la guerra civil, i malgrat que el rei i els pagesos al seu costat en van sortir vencedors, els mals usos no van acabar. Hi va haver més revoltes que no acabaran fins el 1486 amb la sentència arbitral de Guadalupe.

RESPON:

1. Per què es va produir la crisi demogràfica als segles XIV i XV?
2. Per què pugen els preus dels productes al segle XV?
3. Vocabulari: almogàver, remença, Sentència arbitral de Guadalupe, masos rònecs, colons.

40.- Catalunya medieval (4): Economia

 EVOLUCIÓ ECONÒMICA DE LA CORONA D'ARAGÓ

Al segle XI la base de l'activitat econòmica era l'agricultura, tot i que amb uns rendiments baixos. Però poc a poc es va consolidar l'activitat comercial centrada en mercats i fires i el desenvolupament de les ciutats.

Es va produir un augment del comerç de productes amb l'Al-Àndalus a través de les rutes marítimes. Això va permetre impulsar el desenvolupament de la producció artesanal i l'agrupament dels artesans en gremis a partir del segle XII.

El control del comerç al Mediterrani occidental i la necessitat de disposar de ports on fer escales i transport segur va donar lloc a l'expansió política i militar per la Mediterrània. 

A partir del segle XIII la Corona d'Aragó inicia aquesta expansió territorial que en pocs segles la va portar a ser una de les grans potències del Mediterrani -inicialment aquest procés el va dur a terme Jaume I el Conqueridor-. 

Aquest expansionisme va ser possible gràcies a un seguit de causes:

1. Econòmiques: La prosperitat econòmica i agrícola entre els segles XII i XIV va fer que hi hagués un excedent de producció
2. Polítiques:
1. la burgesia catalana va demanar als reis ampliar les seves zones de comerç pel Mediterrani, tot ajudant als monarques econòmicament en les seves expedicions militars.
2. La decadència dels regnes Taifes de l'Al-Àndalus va fer que els catalano-aragonesos tinguessin més fàcil el seu camí cap al Sud de la península i cap a les illes Balears.
3. Militars: els Almogàvers, forces paramilitars sorgides de la violència de frontera entre l'islam i els regnes cristians, molt agressius en el combat. Els almogàvers acostumaven a lluitar de nit sense cuirassa, fet que els feia molt ràpids, i sovint viatjaven famílies senceres, amb dones i nens.

Conseqüències de l'expansió marítima de la Corona d'Aragó

1. Polítiques: La Corona d'Aragó va passar a ser un dels poders polítics més importants del Mediterrani.
2. Econòmiques:
1. Creació de noves rutes comercials que van permetre enriquir encara més la Corona.
2. Van arribar al Nord d'Àfrica, al pròxim Orient, Itàlia i Grècia, tot fent intercanvis a la barata o amb l'ús de la moneda.
3. Noves importacions: Espècies, sedes, perfums, esclaus.
4. Noves exportacions i intercanvis: teixits, armes, oli, etc...
5. Creació dels Consolats de Mar: tribunals de la Corona a les principals ciutats del Mediterrani, dirigides per un cònsol, i que s'encarregaven dels problemes derivats del comerç marítim, i de crear normes per regular aquest comerç. Van crear el llibre del consolat de mar (un seguit de normes referents al comerç marítim que regularà el comerç al mediterrani i a l'Atlàntic)
6. Creació de llotges comercials: Llocs d'intercanvi comercial i de reunions de mercaders per fer negocis i posar preus de productes a l'engròs. 
3. Socials: Repoblament de colons catalans i aragonesos a les zones de València i Mallorca
4. Culturals:
1. Cristianització de les zones conquerides a València i Balears.
2. Expansió de la llengua catalana pels nous territoris conquerits -avui en dia encara es parla català en indrets llunyans al principat com ara a l'illa de Sardenya a l'Alguer-.

RESPON:

1. Explica, amb les teves paraules, les causes de l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània.  
2. Quines conseqüències va tenir aquesta expansió? Explica-ho detalladament.

39.- Catalunya medieval (3)

ESTRUCTURA SOCIAL (p. 137-137 ed. Santillana)

La societat catalana del segle XIII era estamental.

• Privilegiats: nobles i eclesiàstics (alta església)
• No privilegiats:
• La població urbana (burgesia) de les ciutats es diferenciava segons la seva capacitat econòmica:
• mà major: rics i ciutadans honrats
• mà mitjana: mercaders i artistes
• mà menors: menestrals (artesans)
• Minories:
• Jueus que viuen als calls
• Mudèjars (particularment nombrosos a Tortosa i Lleida
• Esclaus
• Pagesos: vivien en masos, sovint molt aïllats, i estaven sotmesos al règim feudal.

POBLACIÓ:

• Al segle XIV es calcula que Catalunya tenia mig milió d'habitants.
• Principals poblacions: Barcelona (30.000), Girona (6.000), Perpinyà, Lleida, Tortosa i Tarragona.
• La majoria de població es concentrava al litoral.
• A la Catalunya Vella la població interior estava més disseminada.
• A la Catalunya Nova la població es concentrava més en petits llogarrets.
• Els monestirs van complir una important funció en la repoblació del territori. Aquests conjunts es convertien en comunitats autosuficients: conreaven les terres, disposaven de granges i ramats i es van convertir en autèntics senyorius feudals (tenien camperols que treballaven per a ells i també serfs).
• Alguns monestirs importants van ser Sant Joan de les Abadesses, Poblet i Santes Creus.

RESPON:

1. Fes una piràmide social i indica quins són els estaments privilegiats de la Corona d'Aragó.
2. Per què et sembla que la població es distribuïa de forma diferent a la Catalunya Vella que a la Nova? A què et sembla que és degut?
3. Descriu el paper que van fer els monestirs en la repoblació de Catalunya. Com es deuria fer aquesta repoblació?
4. Vocabulari: mà major, menestral, mà menor, mà mitjana, mudejar