3/19/2021

39.- Catalunya medieval (3)

ESTRUCTURA SOCIAL (p. 137-137 ed. Santillana)

La societat catalana del segle XIII era estamental.

  • Privilegiatsnobles i eclesiàstics (alta església)
  • No privilegiats:
    • La població urbana (burgesia) de les ciutats es diferenciava segons la seva capacitat econòmica:
      • mà major: rics i ciutadans honrats
      • mà mitjana: mercaders i artistes
      • mà menors: menestrals (artesans)
    • Minories:
      • Jueus que viuen als calls
      • Mudèjars (particularment nombrosos a Tortosa i Lleida
      • Esclaus
    • Pagesos: vivien en masos, sovint molt aïllats, i estaven sotmesos al règim feudal.


POBLACIÓ:

  • Al segle XIV es calcula que Catalunya tenia mig milió d'habitants.
  • Principals poblacions: Barcelona (30.000), Girona (6.000), Perpinyà, Lleida, Tortosa i Tarragona.
  • La majoria de població es concentrava al litoral.
  • A la Catalunya Vella la població interior estava més disseminada.
  • A la Catalunya Nova la població es concentrava més en petits llogarrets.
  • Els monestirs van complir una important funció en la repoblació del territori. Aquests conjunts es convertien en comunitats autosuficients: conreaven les terres, disposaven de granges i ramats i es van convertir en autèntics senyorius feudals (tenien camperols que treballaven per a ells i també serfs).
  • Alguns monestirs importants van ser Sant Joan de les Abadesses, Poblet i Santes Creus.

RESPON:

  1. Fes una piràmide social i indica quins són els estaments privilegiats de la Corona d'Aragó.
  2. Per què et sembla que la població es distribuïa de forma diferent a la Catalunya Vella que a la Nova? A què et sembla que és degut?
  3. Descriu el paper que van fer els monestirs en la repoblació de Catalunya. Com es deuria fer aquesta repoblació?
  4. Vocabulari: mà major, menestral, mà menor, mà mitjana, mudejar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada