34.- AL-ANDALUS (III): Cultura, art i medecina

Durant el Califat de Còrdova, en particular durant el govern del califa al-Hakam II, hi va haver molt d'interès pels estudis científics i els llibres, arribant-se a reunir una biblioteca amb 400.000 volums. 

• Moltes de les paraules d'origen àrab van incorporar-se a les llengües romàniques. 
• Molts dels topònims dels nostres pobles tenen origen àrab.

Durant el segle X van proliferar les madrasses (centres educatius) i Còrdova es va convertir en un dels principals centres de coneixement de la llengua àrab, la prosa i la poesia, tot i que també es va destacar en història, geografia, astronomia, medicina, matemàtiques, botànica...

L'arquitectura

Es caracteritza per:

• construcció de mesquites, palaus, castells i banys

Parts d'una mesquita: https://youtu.be/gP1LwsBs8EQ

• utilitzar materials pobres com maons i guix 
• decoració exuberant, abundant i molt recarregada per aparentar riquesa

• l'Islam prohibeix representar animals i persones, això fa que la decoració sigui amb motius geomètrics i vegetals, també s'utilitza la cal·ligrafia amb textos d'Alcorà o poemes

 

• ús de columnes, pilars i arcs de ferradura i arcs plurilobulats

• en general cobertes planes amb sostres de fusta 
• preocupació per buscar ambients frescos dóna lloc a fer jocs de llum i ombra utilitzant vidrieres, gelosies, reflexos de rajoles...

• gust per utilitzar l'aigua en fonts, estanys, cascades, canalets...

Entre les obres més destacades que queden a la península tenim: la mesquita de Còrdova, l'Alhambra de Granada i la Giralda de Sevilla.

Ciència

Els musulmans van recollir i traduir coneixements de l'orient, de Pèrsia, l'Índia, Grècia i obres llatines que posteriorment, a la vegada, es van traduir al llatí.

Cal entendre, per exemple, el seu interès per l'astronomia ja que el fet d'haver de resar cap a la Meca o d'haver de calcular el mes de Ramadà suposa un anàlisi rigorós del cel. 

També van destacar moltíssim en medicina, farmacologia i botànica, entre aquests cal destacar Abulcasis i Averrois.

RESPON:

1. Dibuixa un arc de ferradura 
2. Dibuixa un arc plurilobulat 
3. Digues i explica 5 característiques de l'art de l'Al-Àndalus 
4. Fes un llistat de paraules d'origen àrab -almenys 10- 
5. Fes un llistat de topònims de la comarca d'origen àrab  
6. Busca informació sobre un d'aquests dos metges i fes-ne una fitxa biogràfica: Averrois o Abulcasis 
7. En grups de màxim 4 companys prepara una presentació, en power point, d'un mínim de 6  pantalles i un màxim de 10 en la qual expliquis una d'aquestes construccions: la mesquita de Còrdova, l'Alhambra de Granada, Banys àrabs de Girona o la Giralda de Sevilla.

33.- AL-ANDALUS (III): Economia

Còmic Història d'Ascó, de Francesc Masip Masip (1999)

Agricultura:

Els principals conreus eren l'olivera, vinya i cereals. Però van destacar per les importants innovacions en el camp:

• Noves tècniques de regadiu: sínies i sèquies 
• Reducció del guaret gràcies a l'aplicació d'ús d'adobs 
• Van introduir nous conreus: cotó, anyil (herba tintorera), arròs, canya de sucre, albergínies, carxofes...

Ramaderia:

Es va reduir la producció de porc doncs ho prohibia l'Alcorà, però va augmentar l'ovina i l'equina. Es desenvolupà molt l'apicultura.

Artesania:

Era un poble amb molt bons artesans destacant la ceràmica, el cuir repujat, el vidre, l'orfebreria, la fabricació d'armes, la producció de colorants, el treball de la seca...

Comerç:

Aquests productes artesans s'exportaven per Europa i Pròxim Orient a canvi d'esclaus, or i espècies. Els intercanvis es feien amb el dinar (or) o el dirhem (plata).

ACTIVITATS:

1. Fes un llistat de productes que van portar i comercialitzar els musulmans.  
2. Comentari de la imatge (títol, tema, descripció i relaciona-ho amb el què hem estudiat). 
   

32.- Al-Andalus (II): Societat

La població d'al-Àndalus estava integrada per una gran quantitat de població hispanogoda, al qual es van sumar grups procedents de la invasió. Aquesta societat es va caracteritzar per la pluralitat de grups ètnics amb costums i religions diferents.

Els musulmans era el grup més poderós i estava format pels conqueridors i els seus descendents (àrabs i berbers) a més d'altres grups:

• àrabs: tenien les millors terres i els càrrecs del govern 
• berbers: més nombrosos però menys ben situats social i econòmicament 
• negres: procedents del Sudan 
• esclaus: d'origen eslau

Els muladins eren els cristians que van adoptar la religió i els costums islàmics i la llengua àrab. D'aquesta manera no havien de pagar impostos.

Els mossàrabs eren els cristians que no van marxar ni es van convertir. Pagaven impostos.

Els jueus eren una altra minoria que destacaven en el terreny econòmic i intel·lectual. Vivien en els calls.

 Ed. Santillana

ACTIVITATS:

1.- Observa la imatge de la p. 83 de Santillana i descriu com era la ciutat típica de l'al-Àndalus. Per fer-ho utilitza el següent vocabulari: aljama, alcàsser, alfòndecs, medina, raval, mesquita, soc, bany públic, soc.

2.- Quina diferència hi havia entre mossàrabs i muladins? 

3.- Si haguessis viscut a l'època de l'al-Àndalus i fossis cristià, et convertiries a muladí? Per què?

4.- Fes el teu esquema de la societat andalusina (p. 84 Santillana) 

31 (1).- Còmic de l'Al-Andalus

 

  

 

 

 

31.- AL-ANDALUS (I)

Recordem qui habitava la península ibèrica al s. VIII? 

Després de la desintegració de l'Imperi Romà d'Occident la península és habitada pels visigots.

A principis de s.VIII hi hagué un enfrontament intern per aconseguir el poder entre el rei Roderic i els partidaris de l'anterior monarca, Vitiza. Davant la inferioritat aquests últims van demanar ajuda als musulmans que controlaven el nord d'Africa: Musà ibn Nusayr i Tariq ibn Ziyad, els quals els van ajudar i van derrotar a Roderic a la Batalla de Guadalete (711).

Acabada la guerra els musulmans en comptes de marxar es van quedar i amb poc més de 4 anys van ocupar pràcticament tota la península, tret de la zona càntabra i els Pirineus, batejant aquestes terres amb el nom d'Al-Àndalus. 

Evolució del govern d'aquestes terres: 

Inicialment el govern estava a Córdova en mans d'un emir (governador) que depenia del califat de Damasc.

L'any 750 hi ha conflictes al califat de Damasc. La família Omeia que manava fins aleshores fou assassinada i sols es va salvar Abderraman que va travessar l'Estret de Gibraltar i es va fer amb el poder proclamant-se emir de Córdova (756). Això suposava deixar d'obeir al califa de Damasc però seguien reconeixent-ne l'autoritat religiosa.

L'any 929 Abderraman III es va autoproclamar califa, o sigui, que ara tenia tot el poder, polític i religiós convertint el califat de Córdova en el més ric de la història de l'al-Àndalus. 

A la seva mort és nomenat califa Hixam II, però com que sols té 11 anys governa per ell el general Almansor qui realitzarà moltes ràtzies (atcs i saqueig) als regnes cristians. 

Cap a l'any mil, a la mort d'Almansor, el califat de Córdova es descompon en molts regnes o taifes. Aquests taifes eren tan dèbils que aviat van haver de pagar tributs als regnes cristians que progressivament anaven ocupant-los. Davant l'ocupació dels regnes cristians els regnes taifes demanen ajuda als almoràvits (guerrers del nord d'Àfrica) que van reunificar l'antic califat. 

I més tard, el 1147 els almohades, que havien pres el poder, van llançar una gran ofensiva contra els regnes cristians però van ser vençuts a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212).

A partir d'aquest moment l'al-Àndalus es va veure reduït al regne de Granada que fou conquerit finalment pels Reis Catòlics el 1492. 

Resum:

• Video que explica l'evolució des del 711 fins al 1492
  

   

https://www.youtube.com/watch?v=SXL-iKcfDXk&feature=emb_logo

ACTIVITAT: Còmic històric del 711 al 1492 

Per a fer el còmic:

• Llegeix el llibre de text ed. Santillana p. 80-81 i/o visualitza el vídeo
• Apunta els fets principals (any, protagonistes, successos...)
• Escull quins fets posaràs a les vinyetes -màxim 15 vinyetes-
• Recorda que un còmic ha de tenir poca lletra i els dibuixos han de ser nítids i carregats d'informació
  

 Pots inspirar-te en les imatges del còmic de Francesc Masip Masip (1999) Història d'Ascó: