19' Maqueta de Sant Climent de Taull

 

Visita aquest enllaç: 

https://www.centreromanic.com/ca/esglesia/sant-climent-de-ta%C3%BCll

19 L'art romànic: l'arquitectura

Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa l'estil artístic anomenat romànic (recorda a l'art romà).

 

Característiques generals:

• La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes de l'estament eclesiàstic fan que les principals obres romàniques siguin religioses.
• Destacaran esglésies, catedrals i monestirs
• El romànic té una finalitat didàctica:
• apropar als fidels a Déu
• explicar els fets sagrats de la Bíblia
• L'art romànic és ple de simbologia. Tot transmet missatge, des de les formes dels edificis fins als materials utilitzats o les decoracions.
• Donat que al món medieval la immensa majoria de la població era analfabeta, les esglésies esdevenen autèntics llibres a l'aire lliure.
• Les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió.
• A més de la seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció decorativa.
• Els artistes són considerats artesans -no signen les seves obres-.
• Els artistes fan una vida itinerant, d'un poble a un altre, d'aquí que poguem fer un seguiment d'aquests i que s'assemblin tant les construccions d'un lloc a un altre.

ARQUITECTURA:

• Principals edificis construïts amb pedra -els sostres de fusta són substituïts per pedra per evitar incendis-. Per això tornen a utilitzar elements romans, com les voltes de canó i les cúpules.
• Les cobertes descansen en arcs de mig punt, columnes i pilars molt gruixuts.
• Ús de murs molt gruixuts reforçats per contraforts exteriors
• Poques obertues, en general estretes, anomenades espitlleres
• Edificis foscos i humits
• Els temples petits tenen una sola nau, els més grans solen tenir de 3 a 5 naus -la part central més alta-
• La planta dels temples petits era rectangular i acabada en un semicercle anomenat absis.
• La planta dels temples més grans solia ser de creu llatina.
• La cúpula, entre el transepte i la nau principal es sostenia per petxines.
• La capçalera de l'església tenia un absis principal i, a voltes, altres de més petits.
• A les portalades destacava el timpà, amb escultures representant episodis bíblics, envoltat per arquivoltes amb personatges també bíblics (sants, àngels...) 

Parts de la portalada:

 

 

 Planta d'una església d'una sola nau:

 

 

 Planta de creu llatina d'una sola nau:

 

 

 Planta de creu llatina d'una església amb tres naus:

 

 

Esquema d'una volta de canó:

 

Parts de l'exterior d'una església:

 

 

 Descriu aquestes esglésies: 

 

 

18 Prepara l'examen del Feudalisme

 Per a preparar bé l'examen treballa força les següents preguntes:

1.    Situa els pobles de la teva comarca. Trobaràs informació en aquest enllaç.
2.    Digues el nom de les comarques que toquen la teva i la seva capital. Trobaràs informació en aquest enllaç.
3.    Situa en el mapa els països i capitals d'Europa occidental. Trobaràs informació en aquest enllaç.
4.    Qui va protagonitzar les segones invasions bàrbares i què els movia a realitzar aquestes invasions?

5.    Fes un esquema sobre l'aparició del feudalisme i explica'l detalladament.
6.    Com s'estableixen els vincles personals entre nobles, vassalls, camperols.
7.    Descriu l'estructura social típica del feudalisme
8.    Què hi podem trobar en un feu?
9.    Digues diferents parts d'una fortificació.
10.    Quina era l'activitat principal dels nobles durant l'època medieval?
11.  En què consistien les justes?
12.  Com s'estructurava el clergat a l'època medieval?
13.  En què consisteix el guaret? Quins inconvenients tenia?
14.  Quines diferències principals hi havia entre els serfs i els camperols lliures?
15.  Vocabulari: feu, vassall, investidura, orde religiós, regla religiosa, diòcesi, abat

16. Conèixer alguns exemples de la vegetació típica mediterrània.

17 La societat estamental: els camperols

Constituïen el 90 % de la població i molt pocs d'ells eren propietaris de terres. Vivien en petits pobles, en cases molt pobres, petites i senzilles fetes de fang, tova, fusta i canya i amb poc mobiliari. Eren autosuficients i s'alimentaven del què conreaven. L'esperança de vida era curta, no massa més de 40 anys.

Trobem dos tipus principals:

SERFS

• naixien serfs i vivien tota la seva vida serfs
• viuen lligats a la terra que treballen o directament a l'autoritat del senyor
• no podien abandonar el feu
• el senyor podia, entre d'altres, donar permís per a casar-se o no

LLIURES

• tenien una certa autonomia
• treballaven els masos del senyor a canvi d'una renda o una part de la collita
• pagaven també el delme a l'Església

El sistema tradicional de conreu era el conegut com a guaret.

RESPON:

1. En què consisteix el guaret? Quins inconvenients tenia?
2. Quines diferències principals hi havia entre els serfs i els camperols lliures?
3. Descriu les feines dels pagesos segons l'època de l'any:

1. Què et sembla que representa aquesta imatge?

16 La societat estamental: la noblesa

Cal distingir entre ALTA i BAIXA NOBLESA, depenent de la riquesa i el poder que tinguessin. Els uns tenien grans feus, castells, serfs... i altres poc més que les armes i un cavall.

L'activitat principal dels nobles era preparar-se i entrenar-se per a la lluita i una possible guerra. Per això en temps de pau participaven en els tornejos o justes.

 

Aquests tornejos en general no eren a mort i el què pretenien era la preparació militar i guanyar respecte i admiració entre la cort.

 

 

 Aquests escenaris eren el lloc ideal per a donar-se a conèixer i mostrar la valentia.

 

Els fills dels nobles de petits rebien instrucció militar i entrenament físic. Tot seguit servien de patges i d'escuders d'algun noble per, en tenir la majoria d'edat, convertir-se en cavallers. En aquest moment juraven complir les normes de cavalleria:

• valentia
• lleialtat al seu senyor
• fidelitat a la paraula donada
• defensa dels desemparats (vídues, orfes, pobres...)

  

Els cavallers, en cas de conflicte, eren cridats pel rei i acudien a defensar-lo acompanyats dels seus soldats. Els enfrontaments podien ser a camp obert (poc freqüent doncs a ningú li interessava perdre molts homes) o bé fent el setge a una fortificació, en aquest cas es construïen enginyosos recursos militars (galeries subterrànies, catapultes, trabuquets, ariets o torres de setge...).

La funció principal de les dames era casar-se i tenir fills a fi d'assegurar el llinatge, i estaven sotmeses al marit al qual havien d'obeir.

Els matrimonis sovint eren concertats pels pares quan els fills eren encara criatures.  

La noblesa es reunia sovint per festejar esdeveniments tot organitzant banquets on no hi faltaven músics, acròbats, joglars...

 

Respon:

1. Quina era l'activitat principal dels nobles durant l'època medieval?
2. En què consistien els tornejos?
3. Busca informació sobre enginys militars. Selecciona imatges i fes una fitxa de cadascun.

15 La societat estamental: el clergat

 La societat medieval era extremadament estamental. Es pertanyia a cada estament per naixement, a excepció de l'eclesiàstic que s'hi podia accedir d'altra manera.

La societat es dividia en tres estaments:

1. Nobles (privilegiats)
2. Clergues (privilegiats)
3. Resta de la població -pagesos, artesans, pastors...- (no privilegiats)

PRIVILEGIATS:

• No pagaven impostos
• No feien treballs manuals
• Controlaven l'administració

NO PRIVILEGIATS:

• Paguen impostos
• Feines dures i manuals
• Molts no són lliures (serfs)

Amb tot, cal distingir entre ALT CLERGAT i BAIX CLERGAT:

El clergat secular tenia cura de controlar i organitzar la diocesi.
El clergat regular era format per ordes religiosos diversos. Entre aquests destaquen:

Cada ordre religiós estava sotmès a una regla amb una disciplina específica. Entre aquestes podien ser:

• De clausura, com els benedictins i cartoixans
• Mendicants, com els franciscans i dominics, que vivien a les ciutats
• Monjos guerrers, com els templers

En general tenien les següents funcions:

• Pregar
• Treballar la terra o tenir cura de ramats
• Copiar manuscrits

Els monjos i monges vivien, separats, en comunitats monàstiques buscant el silenci per acostar-se a Deú. Els claustres eren el lloc ideal per a trobar aquesta tranquil·litat.  

 Respon:

1. Com s'estructurava el clergat a l'època medieval?
2. Defineix: orde religiós, regla religiosa, diòcesi i abat
3. Fes un llistat de les parts d'un monestir.
4. Quines feines feien els monjos dels monestirs?

14 L'organització feudal

Entre els segles IX-XII els reis no tenien prou força per protegir les seves possessions i es van veure obligats a cedir parts dels seus territoris -feus- a altres nobles (ducs, comtes, marquesos...) a canvi de:

1. Fidelitat
2. Ajuda econòmica
3. Protecció militar

Aquest tracte es coneixia com a investidura o cerimònia d'homenatge, en el qual el noble, agenollat, jurava fidelitat, ajuda i consell al monarca, convertint-se en el seu vassall.  

 És així com apareix el feudalisme que es va caracteritzar per:

• El poder del rei queda limitat
• El rei es rodeja d'una cort, formada per juristes, eclesiàstics i guerrers que l'ajuden a governar
• Els nobles o senyors feudals accepten la primacia del rei mitjançant el pacte de vassallatge
• Alhora els senyors feudals també tenen vassalls propis (nobles menys importants)
• L'exèrcit és reduït i, en cas d'amenaça, el rei crida als seus vassalls per fer un únic exèrcit
• La principal font d'ingressos del rei i dels senyors feudals és el feu  

Quan un vassall és investit disposa d'un feu. Lògicament el primer que fa és construir un recinte fortificat. Aquest serà més o menys gran depenent del seu feu.

Amb el temps aquests recintes es poden anar ampliant i fent més grans, esdevenint grans fortificacions. 

Aquestes fortificacions dominen i controlen el feu que pot disposar de:

• terres de conreu cedides a pagesos lliures
• terres de conreu treballades per serfs
• zones de pastura
• boscs propietat del senyor
• petits pobles
• granges allunyades del poble
• molins (fariners, serradores...)
• passos de barca
• (...)

Els camperols, ramaders, alguns artesans... vivien als pobles i depenien del senyor que els protegia en cas d'amenaça i els deixava terres per conrear, pastures, ús dels boscs... a canvi evidentment de pagar rendes. Les rendes podien ser:

• diners
• productes (parts de la collita, teixits, animals, objectes artesans...)
• serveis personals (com ara treballar un temps determinat per al senyor feudal) 
  

Aquests vincles personals entre senyors feudals, vassalls, homes lliure i serfs van donar lloc a una marcada estructura social, amb uns pocs privilegiats.

Respon:

1. Què és el feudalisme?
2. Explica com es va arribar a aquest tipus d'organització?
3. Com s'estableixen els vincles personals entre nobles, vassalls, camperols?
4. Descriu l'estructura social típica del feudalisme
5. Què hi podem trobar en un feu?
6. Digues diferents parts d'una fortificació.
7. Vocabulari: feu, vassall, investidura

Activitat:

• Busca imatges de l'època on es vegi representat l'acte d'homenatge o investidura, i descriu en un màxim de 3 línies què es veu a la imatge que envies (*). 

(*) Recorda que per a buscar imatges d'aquesta temàtica pots utilitzar paraules clau com ara: homenatge, investidura, vassallatge... però no oblidis de posar, tot seguit, medieval,  època medieval o edat mitjana.