42.- Prepara l'examen de la Catalunya medieval

Per a preparar bé l'examen del divendres 26 de març treballa força les següents preguntes (les que estan en vermell no entraran):

1.- Situa en el mapa els països i capitals d'Europa.

2.- Preguntes breus:

• Què és la Marca Hispànica? 
• Com  i quan es va crear? 
• Quins comtats formaven la Marca Hispànica? 
• A qui interessava poblar la Marca Hispànica? 
• Quan podem començar a parlar de la Casa Comtal de Barcelona? 
• Com es va formar? 
• En quin moment i quin fet succeeix que provoca la ruptura dels lligams amb els francs? 
• Quin monarca catalanoaragonès va conquerir les Balears?

3.- Fins on va arribar l'expansió de la Corona d'Aragó pel sud peninsular? Per què?

4.- Quin interès podien tenir per a la Corona d'Aragó les grans illes de la Mediterrània.

5.- Qui va signar i què va suposar el Tractat de Corbeil?

6.- Que va suposar la Batalla de Muret?

7.- A què va donar lloc el Tractat d'Almirra?

8.- Fes un llistat dels territoris catalans durant la primera meitat del segle XV.

9.- Fes una piràmide social i indica quins són els estaments privilegiats de la Corona d'Aragó.

10.- Per què la població es distribuïa de forma diferent a la Catalunya Vella que a la Nova? A què et sembla que és degut?

 

11.- Descriu el paper que van fer els monestirs en la repoblació de Catalunya. Com es va fer aquesta repoblació?

12.- Explica, extensament, què es va aconseguir amb la política matrimonial on es va veure immersa Peronella d'Aragó.

13.- Explica quines van ser les causes de l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània.

14.- Quines conseqüències va tenir l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània? Explica-ho detalladament.

15.- Vocabulari: almogàver, remença, Sentència arbitral de Guadalupe, masos rònecs, colons, mà major, menestral, mà menor, mà mitjana, mudèjar

16.- Hi haurà també un comentari de text o d’una imatge.

41.- Catalunya medieval (5): Demografia

CRISI DEMOGRÀFICA DELS SEGLES XIV i XV (p. 132 ed. Santillana):

Després d'anys de bonança econòmica viscuda a Europa entre el segles XII i XIII la situació econòmica va canviar de manera brusca degut a: 

1. crísi agrícola degut a factors climàtics desfavorables com sequeres, inundacions i plagues d'insectes, van fer que les terres s'empobrissin
2. la pesta negra a partir del 1348 va matar gairebé la meitat de la població catalana. La pesta, a més, va anar acompanyada de rebrots i posteriors epidèmies que van continuar afectant a la població, tant rural com urbana. 

 Aquests fets van produir:

• un èxode de gent d'entorns rurals cap a les ciutats
• el camp va patir la falta de mà d'obra. Van començar a aparèixer els "masos rònecs", masos i terres abandonats per la gran mortalitat i per l'exili de gent a les ciutats, que van passar a mans dels pagesos més rics enfortint així la seva posició contra els senyors feudals
• en descendre la producció agrícola augmenten els impostos sobre els productes
• els preus van patir un fort augment
• les males condicions de vida al camp van portar a molts pagesos a provocar revoltes, entre aquestes la revolta dels remences (1462)

La revolta dels remences

Els remences, gairebé un terç de la pagesia catalana, eren aquells pagesos sotmesos a servitud de no abandonar el mas ni les terres que conreaven. Per marxar del seu mas i abandonar les terres, per alliberar-se'n, havien de pagar un impost molt elevat que s'anomenava remença.

Al 1462, després de molts anys de patiment, els remences es van alçar contra els mals usos i les difícils condicions de vida que estaven patint. La revolució remença va enfrontar els pagesos de  contra els senyors feudals.

Com a conseqüència d'aquest enfrontament els remences van entrar a la guerra civil (1462-1472) fent costat al rei i en contra dels nobles. Al 1472 es va acabar la guerra civil, i malgrat que el rei i els pagesos al seu costat en van sortir vencedors, els mals usos no van acabar. Hi va haver més revoltes que no acabaran fins el 1486 amb la sentència arbitral de Guadalupe.

RESPON:

1. Per què es va produir la crisi demogràfica als segles XIV i XV?
2. Per què pugen els preus dels productes al segle XV?
3. Vocabulari: almogàver, remença, Sentència arbitral de Guadalupe, masos rònecs, colons.

40.- Catalunya medieval (4): Economia

 EVOLUCIÓ ECONÒMICA DE LA CORONA D'ARAGÓ

Al segle XI la base de l'activitat econòmica era l'agricultura, tot i que amb uns rendiments baixos. Però poc a poc es va consolidar l'activitat comercial centrada en mercats i fires i el desenvolupament de les ciutats.

Es va produir un augment del comerç de productes amb l'Al-Àndalus a través de les rutes marítimes. Això va permetre impulsar el desenvolupament de la producció artesanal i l'agrupament dels artesans en gremis a partir del segle XII.

El control del comerç al Mediterrani occidental i la necessitat de disposar de ports on fer escales i transport segur va donar lloc a l'expansió política i militar per la Mediterrània. 

A partir del segle XIII la Corona d'Aragó inicia aquesta expansió territorial que en pocs segles la va portar a ser una de les grans potències del Mediterrani -inicialment aquest procés el va dur a terme Jaume I el Conqueridor-. 

Aquest expansionisme va ser possible gràcies a un seguit de causes:

1. Econòmiques: La prosperitat econòmica i agrícola entre els segles XII i XIV va fer que hi hagués un excedent de producció
2. Polítiques:
1. la burgesia catalana va demanar als reis ampliar les seves zones de comerç pel Mediterrani, tot ajudant als monarques econòmicament en les seves expedicions militars.
2. La decadència dels regnes Taifes de l'Al-Àndalus va fer que els catalano-aragonesos tinguessin més fàcil el seu camí cap al Sud de la península i cap a les illes Balears.
3. Militars: els Almogàvers, forces paramilitars sorgides de la violència de frontera entre l'islam i els regnes cristians, molt agressius en el combat. Els almogàvers acostumaven a lluitar de nit sense cuirassa, fet que els feia molt ràpids, i sovint viatjaven famílies senceres, amb dones i nens.

Conseqüències de l'expansió marítima de la Corona d'Aragó

1. Polítiques: La Corona d'Aragó va passar a ser un dels poders polítics més importants del Mediterrani.
2. Econòmiques:
1. Creació de noves rutes comercials que van permetre enriquir encara més la Corona.
2. Van arribar al Nord d'Àfrica, al pròxim Orient, Itàlia i Grècia, tot fent intercanvis a la barata o amb l'ús de la moneda.
3. Noves importacions: Espècies, sedes, perfums, esclaus.
4. Noves exportacions i intercanvis: teixits, armes, oli, etc...
5. Creació dels Consolats de Mar: tribunals de la Corona a les principals ciutats del Mediterrani, dirigides per un cònsol, i que s'encarregaven dels problemes derivats del comerç marítim, i de crear normes per regular aquest comerç. Van crear el llibre del consolat de mar (un seguit de normes referents al comerç marítim que regularà el comerç al mediterrani i a l'Atlàntic)
6. Creació de llotges comercials: Llocs d'intercanvi comercial i de reunions de mercaders per fer negocis i posar preus de productes a l'engròs. 
3. Socials: Repoblament de colons catalans i aragonesos a les zones de València i Mallorca
4. Culturals:
1. Cristianització de les zones conquerides a València i Balears.
2. Expansió de la llengua catalana pels nous territoris conquerits -avui en dia encara es parla català en indrets llunyans al principat com ara a l'illa de Sardenya a l'Alguer-.

RESPON:

1. Explica, amb les teves paraules, les causes de l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània.  
2. Quines conseqüències va tenir aquesta expansió? Explica-ho detalladament.

39.- Catalunya medieval (3)

ESTRUCTURA SOCIAL (p. 137-137 ed. Santillana)

La societat catalana del segle XIII era estamental.

• Privilegiats: nobles i eclesiàstics (alta església)
• No privilegiats:
• La població urbana (burgesia) de les ciutats es diferenciava segons la seva capacitat econòmica:
• mà major: rics i ciutadans honrats
• mà mitjana: mercaders i artistes
• mà menors: menestrals (artesans)
• Minories:
• Jueus que viuen als calls
• Mudèjars (particularment nombrosos a Tortosa i Lleida
• Esclaus
• Pagesos: vivien en masos, sovint molt aïllats, i estaven sotmesos al règim feudal.

POBLACIÓ:

• Al segle XIV es calcula que Catalunya tenia mig milió d'habitants.
• Principals poblacions: Barcelona (30.000), Girona (6.000), Perpinyà, Lleida, Tortosa i Tarragona.
• La majoria de població es concentrava al litoral.
• A la Catalunya Vella la població interior estava més disseminada.
• A la Catalunya Nova la població es concentrava més en petits llogarrets.
• Els monestirs van complir una important funció en la repoblació del territori. Aquests conjunts es convertien en comunitats autosuficients: conreaven les terres, disposaven de granges i ramats i es van convertir en autèntics senyorius feudals (tenien camperols que treballaven per a ells i també serfs).
• Alguns monestirs importants van ser Sant Joan de les Abadesses, Poblet i Santes Creus.

RESPON:

1. Fes una piràmide social i indica quins són els estaments privilegiats de la Corona d'Aragó.
2. Per què et sembla que la població es distribuïa de forma diferent a la Catalunya Vella que a la Nova? A què et sembla que és degut?
3. Descriu el paper que van fer els monestirs en la repoblació de Catalunya. Com es deuria fer aquesta repoblació?
4. Vocabulari: mà major, menestral, mà menor, mà mitjana, mudejar
   

38.- Catalunya medieval (2)

Una política matrimonial hàbil va permetre als monarques catalanoaragonesos participar activament en la política d'Occitània, en particular gràcies al matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1112). Això però anava en contra dels interessos dels francs que el 1213 es van enfrontar a la Batalla de Muret, matant al rei Pere I el Catòlic i impedint en el futur la ìnfluència catalana al territori.

La derrota a la batalla de Muret va provocar un canvi d'orientació a l'expansió catalana. El creixement econòmic junt amb l'augment de població va afavorir iniciar noves empreses d'expansió, ara cap a la Mediterrània.

Jaume I el Conqueridor (1213-1276):

• conquesta Mallorca, Menorca i Eivissa
• més endavant la taifa de València després de 5 mesos de setge
• signa amb l'infant Alfons de Castella el Tractat d'Almirra (1244) en el qual es pacta que l'expansió cap a Alacant sols la podia fer Castella
• signa el Tractat de Corbeil (1258) amb el rei de França Lluís IX, en el qual renuncia als drets d'herència que tenia sobre Occitània mentre que el rei francès renunciava als sues sobre Catalunya i reconeixia formalment la independència 

Els almogàvers i l'expansió per la mediterrània
Bona part de les conquestes i l'expansió fou possible gràcies als almogàvers, mercenaris ferotges que van lluitar per tot el mediterrani incorporant a la corona catalanoaragonesa Sardenya, Sicília, el regne de Nàpols, el ducat d'Atenes i diferents places de l'imperi bizantí.
En aquest enllaç trobaràs un vídeo que explica breument qui eren els almogàvers.

https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/qui-son-els-almogavers/video/5557369/

RESPON: (p. 128-129 ed. Santillana)

1. Quin monarca catalanoaragonès va conquerir les Balears?
2. Fins on va arribar l'expansió de la Corona d'Aragó pel sud penínsular? Per què?
3. Quin interès podien tenir per a la Corona d'Aragó les grans illes de la Mediterrània.
4. Què va suposar el Tractat de Corbeil?
5. Que va suposar la Batalla de Muret?
6. A què va donar lloc el Tractat d'Almirra?
7. Busca informació sobre Jaume I el Conqueridor i redacta una biografia.
8. Fes un llistat dels territoris catalans durant la primera meitat del segle XV.
9. Busca informació sobre els almogàvers i intenta omplir els apartats següents:
1. origen
2. almogàvers destacats
3. vestuari
4. armes
5. crit de guerra
6. llocs on van lluitar 

Aquest senzill vídeo pot ajudar-vos a entendre molt visualment l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània.

 

https://youtu.be/IW73FS_KwJw

37.- Catalunya medieval (1)

711: els musulmans entren a la península

732: Batalla de Poitiers (França). Els francs aturen l'expansió dels musulmans i aquests travessen de nou els Pirineus esdevenenint, la serralada, una frontera natural. La zona, pràcticament deshabitada, acollirà pobladors que rebran avantatges per anar-hi a viure.

768-814: regnat de l'emperador Carlemany. Realiza diverses incursions a través del territori i a partir del 785 ocuparà Girona, l'Urgell, la Cerdanya, el Pallars i la Ribagorça.

801: Lluís el Piadós, fill de Carlemany, ocupa Barcelona i s'estableix la frontera seguint els rius Llobregat i Cardener fins al Segre. Aquests territoris passen a anomenar-se Marca Hispànica -Catalunya Vella- i es converteix en un territori que protegeix qualsevol incursió cap a l'interior del regne de França.

• Els francs van dividir el territori ocupat i el van donar a comtes a través de vassallatge.
• En un primer moment aquests comtes procedien de l'aristocràcia franca però, amb el temps i el desinterès per la zona, van passar a ser nomenats comtes membres dels grups locals. 
• El 870 el rei franc Carles el Calb nomena Guifré el Pelós -membre de la Casa Comtal de Caracassona- comte d'Urgell i de Cerdanya i, al 878, de Girona i Barcelona. Aquest fet és important doncs el mateix comte aglutina quatre comtats que, a partir d'ara, passaran a ser hereditaris entre els seus descendents.
• El 985 esdevé el moment definitiu de la ruptura amb els francs. Els sarraïns van fer una important incursió travessant el Llobregat. El comte Borrell II va demanar ajuda militar als francs però no la va rebre. Davant aquest fet es va considerar que el jurament de fidelitat s'havia trencat i, a partir d'aquell moment els comtes del Casal de Barcelona van actuar amb plena sobirania -la independència formal, però, no es va produir fins el 1258 amb el tractat de Corbeil-.  

La llegenda de les quatre barres i la Casa Comtal de Barcelona 

La llegenda ens diu que Carles el Calb va atorgar l'emblema de les quatre barres al comte Guifré el Pelós (878-897), ferit de mort, després d'una batalla contra els sarraïns, i que les va pintar sobre l'escut daurat amb la sang del comte moribund.

A la mort de Guifré el Pelós (Wifredo I) s'inicia una important política d'aliances matrimonials, pactes amb els altres comtats i relacions de vassallatge que van consolidar, poc a poc, l'hegemonia del Casal de Barcelona i a partir d'aquest moment també es comença a utilitzar la paraula "Catalania" per referir-se a aquests comtats.

Fragment del contracte matrimonial de Ramon Berenguer IV amb Peronella el 1137:

En nom de déu, Jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, et dono a tu Ramon, comte i marquès de Barcelona, la meva filla per muller, amb tot el regne d'Aragó. I t'encomano tots els homes del predit regne en homenatge i jurament, que et siguin fidels en allò que toca a la teva vida, al teu cos, sense frau ni engany. Si la meva filla morís prematurament, i tu encara visquessis, tinguis la donació de l'esmentat regne de manera lliure i immutable sense cap mena d'impediment després de la meva mort.

La mort sense descendència del rei d'Aragó Alfons I el Bataller (1135) va facilitar la unió dinàstica entre Peronella, la seva neboda -filla de Ramir, germà del rei-, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Peronella tenia només un any i Ramon Berenguer IV en tenia vint. L'enllaç però no es va realitzar fins al 1150, quan la reina va complir els catorze anys. Així, Ramon Berenguer IV es va convertir en príncep d'Aragó i governant del regne. Es va formar així la Corona d'Aragó.

Aquesta Corona va suposar:

• Catalunya i Aragó van conservar les institucions, les lleis pròpies i els trets de cada societat.
• La unió va permetre acabar amb la conquesta dels territoris controlats pels musulmans fins passat l'Ebre -Catalunya Nova-.
• Repoblament de la Catalunya Nova a través de cartes de poblament, tenint un important paper l'orde del Císter a través dels seus monestirs (Santes Creus i Poblet).
• Inici de l'expansió pel Mediterrani

 RESPON: (p. 120-121 ed. Santillana)

1. Què és la Marca Hispànica? Com  i quan es va crear?
2. Quins comtats formaven la Marca Hispànica?
3. A qui interessava poblar la Marca Hispànica?
4. Quan podem començar a parlar de la Casa Comtal de Barcelona? Com es va formar?
5. En quin moment i quin fet succeeix que provoca la ruptura dels lligams amb els francs?
   
6. Fes un arbre geneològic des de Guifré el Pelós fins al matrimoni de Peronella amb Ramon Berenguer IV
7. Explica què es va aconseguir amb la política matrimonial on es va veure immersa Peronella d'Aragó.
8. En parelles o individualement, fes una presentació del monestir de Poblet o el de Santes Creus. És important que el situis en l'espai, en el temps, mostris la seva estructura i parts... -mínim 5 pantalles i màxim 8-.

Més informació en aquest enllaç: https://geocabanyes.wordpress.com/2015/02/19/els-origens-de-catalunya-segles-viii-xii/

36.- Prepara l'examen sobre l'Al-Andalus

 Per a preparar bé l'examen treballa força les següents preguntes:

1.- Situa en el mapa els països i capitals d'Europa. Trobaràs informació en aquest enllaç. 

2.- Preguntes breus:

• Qui va ocupar la península ibèrica a principis del s. VIII?
• En quin any?
• Per què la van ocupar?
• Què va suposar la Batalla de Guadalete?
• Què va suposar la Batalla de las Navas de Tolosa?
• Que va suposar la Batalla de Poitiers?
• Quina diferència hi havia entre mossàrabs i muladins? 
• Fes un llistat de paraules d'origen àrab -almenys 10-

3.- Fes un esquema de l'evolució del govern de l'al-Andalus des del s. VIII fins al XV. 

4.- Fes l'esquema de la societat andalusina

5.- Dibuixa un arc de ferradura i un polilobulat

6.- Digues i explica 8 característiques de l'arquitectura de l'Al-Àndalus

7.- Quins eren els comtats catalans a l'inici del s. IX?

8.- Vocabulari: Madrassa, astronomia, toponimia, pàries, taifes, emir, califat, Averrois, aljama, alcàsser, medina, soc.

9.- Hi haurà també un comentari de text o d’una imatge.

 

Preguntes proposades pels vostres companys/es:

A.- (Lídia/Joel) Quin d’aquests edificis és romànic i quin és gòtic? Què t’ho fa suposar? Digues 5 característiques de cadascun.

B.- (Hug/Sara/Kawtar/Nerea) Explica detalladament les característiques mes importants de l’art i l’arquitectura de Al-Àndalus.

C.- (Kawtar) Per què la decoració dels edificis musulmans exclou la figura humana

D.- (Joel) Vocabulari: Rosetons, Ràtzies, Madrasses.

E.- (Nerea/Joel/Júlia) Quines són les diferencies entre els muladins i els mossàrabs?

F.- (Júlia) Quin significat i importància té l'aigua en l'arquitectura de l'Al-Àndalus?

G.- (Marcos) Fes un esquema de la societat al Al-Àndalus i explica’l.

35.- Al-Andalus (V): La presència islàmica a Catalunya

Els musulmans van ocupar molt ràpidament l'actual Catalunya.

Entre 716 i 718 van sotmetre, sense resistència, ciutats com Barcelona i Girona, i en canvi van lluitar i destruir aquelles que es van oposar com Tarragona, Mataró o Empúries.

Els musulmans van continuar la seva expansió arribant fins a Poitiers (França) on l'any 732 van ser derrotats, la qual cosa va fer que al s. X establissin la frontera natural als Pirineus. Entre els Pirineus i els Prepirineus es van fer forts els comtats catalans, inicialment dependents del regne dels francs.

L'any 801, Lluís el Piadós, fill de Carlemany empeny els musulmans cap al sud i conquista Barcelona. Aleshores la frontera queda a l'alçada del Llobregat. Als territoris cristians que hi havia des del riu cap al nord són els que coneixem com Catalunya Vella, mentre que els que hi ha des del Llobregat cap al sud són els de la Catalunya Nova.

En aquest període el general Almansor va organitzar ràtzies cap als territoris de la Catalunya Vella saquejant el 985 Barcelona. Un cop va morir es va desintegrar el califat de Còrdova i aleshores es van crear les taifes (petits regnes musulmans independents). A partir d'aquest moment, davant la seva debilitat, les taifes paguen les paries -tributs- als comtes catalans de la Catalunya Vella a canvi de protecció i ajut militar.

Progressivament els comtats catalans van avançant i recuperant el territori fins que a mitjans de segle XII cauen a les seves mans Lleida, Tortosa i Tarragona. Ascó ho fa el 1148.

Per a saber-ne més: En aquest enllaç podràs veure un vídeo de la petja que van deixar els musulmans a Catalunya.

RESPON:

1. Què són les paries?
2. Quins eren els comtats catalans a l'inici del s. IX?
3. Fins on van arribar a penetrar els musulamans a Europa? en quin any?
4. Quines han estat les grans fronteres naturals que es van establir entre els comtats cristians i els musulmans?
5. Fes un esquema de l'evolució cronològica dels comtats catalans des de l'entrada dels musulmans el 711 fins al 1148.