29.- La pesta negra (2)

 Comentari de les imatges:

29.- La pesta negra

 El triomf de la mort, Pieter Bruegel El Vell 

La pesta negra –també coneguda com a Mort Negra– va ser una epidèmia de pesta, que va devastar Europa i Àsia a mitjans del segle XIV i es calcula que va provocar la mort, aproximadament, d'un terç de la població europea. 

  https://www.youtube.com/watch?v=XK90X1V4zM8 

• Pesta negra: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/la-pesta-negra-una-pandemia-devastadora/video/6040131/ 

1.- Quan i com es va originar la pesta negra? 

2.- Quina va ser la principal conseqüència de la pesta?

28.- Prepara l'examen sobre el desenvolupament de les ciutats a l'època medieval

Per a preparar bé l'examen treballa força les següents preguntes.

Portar TOTES aquestes preguntes ben contestades el dia de l’examen valdrà 1 punt. Ara bé, NO pot haver CAP pregunta copiada d’un company/a -tret de la 1a pregunta-:

1.- Saber situar en un mapa els països i capitals d'Europa. Trobaràs informació en aquest enllaç. 

 

2.- Explica detalladament les causes del desenvolupament econòmic de les ciutats d'Europa a partir del s. XII. 

 

3.- Quines conseqüències va tenir aquest desenvolupament? Raona la resposta. 

 

4.- Quins productes s'importaven a la península ibèrica? Quins s'exportaven?

5.- Explica detalladament les conseqüències del desenvolupament de les ciutats al segle XII.

6.- Explica quines avantatges i inconvenients tenien els gremis?

7.- Quines eren les funcions dels gremis?

8.- Com s’estructuraven els gremis?  

9.- Quines van ser les causes de l’enfortiment de les monarquies a mitjans de s. XII?

10.- Quines són les conseqüències de l’enfortiment de les monarquies a mitjans de s. XII?

11.- Hi haurà també un comentari de text o d’una imatge.

12.- Vocabulari: èxode, lletra de canvi, guaret, crèdit, ruta de la Hansa, Cort, ambre

 

27.- Causes i conseqüències de l'enfortiment reial

CAUSES DE L'ENFORTIMENT REIAL

 

1.- Explica i dóna sentit a aquest esquema.

 

CONSEQÜÈNCIES DE L'ENFORTIMENT REIAL

El poder dels reis va fer que volguessin estendre els seus dominis. Això va suposar:

• polítiques matrimonials per aconseguir els territoris d'altres nobles
• nombroses i continuades guerres
• disputes successòries: què passava quan un rei moria sense descendència? S'originaven guerres entres els regnes propers, com el cas de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) que enfrontà Anglaterra i França.

El resultat d'aquests conflictes és el sorgiment de nombrosos regnes europeus al segle XIV:

Respon:

1. Quins estats actuals ja existien en el segle XIV?
   
2. Quines eren les funcions dels parlaments medievals?
3. Indica les causes de la majoria de conflictes bèl·lics medievals.
4. Quin benefici obtenien les ciutats ajudant els monarques davant dels senyors feudals?
   

26.- Artesans i gremis

L'augment de població a les ciutats va suposar més demanda de productes manufacturats, la qual cosa va consolidar l'aparició de nombrosos artesans d'una gran varietat de productes: teixidors, fusters, sabaters, tintorers... sovint aquests practicaven l'ofici al mateix carrer on vivien, d'aquí que molts carrers prenguessin el nom de l'ofici. 

  

Gremi	Ofici que realitzaven
Abaixadors	Igualaven el pèl dels draps de llana amb tisores grosses.
Apotecaris	Preparaven i venien medicaments.
Bastaixos de capçana	Traginaven càrregues damunt del cap.
Calafats	Fusters de ribera que construïen embarcacions.
Cervellers	Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani.
Daguers	Fabricants de dagues, espases de fulla curta.
Estorers	Fabricaven o venien estores
Fustaniers	Teixidors de fundes de matalàs de cotó.
Garbelladors	Es dedicaven a garbellar cereals per compte d'altre.
Hortolans	Conreaven la terra.
Manescals	Curaven les malalties a les bèsties.
Pedrenyalers	Fabricants d'una mena d'escopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera).
Rosariers	Feien i venien rosaris.
Llogaters de mula	Llogaven bèsties de càrrega.
Sellers	Feien i adobaven selles i altres guarniments.
Tapiners	Produïen tapins, una espècie de sandàlia de dona.
Velers	Fabricaven i venien vels.

Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/08/30/els-gremis-a-la-barcelona-medieval/

A partir del segle XII, el conjunt d'artesans d'un mateix ofici es van començar a agrupar formant gremis. Aquests gremis tenien:

• unes ordenances que regulaven el seu funcionament
• un Sant Patró a qui s'encomanaven, que designava el dia en que el gremi feia la festivitat

Els gremis van aparèixer per defensar els interessos comuns dels artesans del mateix ofici. Les seves funcions eren diverses:

• Controlaven la quantitat i la qualitat de producció per tal d'evitar els fraus i mantenir els nivells de qualitat dels productes   
• Controlaven el nombre de treballadors que tenien els tallers
• Controlaven els salaris que aquests havien de percebre   
• Controlaven i limitaven els preus dels productes per tal d'eliminar la competència deslleial   
• Adquirien i repartien entre els mestres les matèries primeres necessàries per a les manufactures.
• Limitaven l'accés a l'ofic d'altres artesans
• Controlaven les formacions dels aprenents   
• S'encarregaven de cobrar les quotes als seus membres, que es destinaven a beneficència per a cuidar a orfes o viudes d'antics membres del gremi.

Tots els gremis dividien cada ofici en tres tipus de treballador:

• El mestre artesà era el propietari del taller, on vivia amb tota la seva família. Era qui es quedava els beneficis de les manufactures i participava del govern del gremi al que pertanyia. Per arribar a ser mestre calien molts anys d'aprenentatge i la realització final d'un examen, que rebia el nom d'obra mestra.   
• L'oficial era un treballador de l'artesà i cobrava un sou per la seva feina. L'oficial aspirava a convertir-se en mestre, i després d'uns anys de realitzar tasques d'oficial podia presentar-se a l'examen d'obra mestra. Tot i això, arribar a mestre era molt difícil, ja que els gremis eren associacions molt restrictives i amb molts favoritismes cap als familiars i fills dels mestres dels gremis. A més s'havien de pagar taxes molt cares per poder fer l'examen.
• L'aprenent era aquell jove que estava en procés d'aprenentatge de l'ofici, i no cobrava cap tipus de sou per la feina que feia. El mestre li ensenyava l'ofici, el mantenia i li donava allotjament. Generalment els tallers només tenien un aprenent, que al cap d'uns anys, tenia dret a passar una examen supervisat pel mestre i convertir-se en oficial.

RESPON:

1.- Raona quin ofici desenvolupen els personatges de les imatges anteriors i digues què et sembla que són: mestres de casa, aprenents o oficials.

2.- Opina: quines avantatges i inconvenients tenien els gremis?

3.- COMENTARI DE TEXT:

• Llegeix el següent text
• Posa-li un altre títol
• En una frase digues quin tema tracta
• Dóna la teva opinió sobre el què s'indica

Reglament dels gremis de treballa a la ciutat de París     

"Ningú no pot ser teixidor de llana si abans no ha comprat l'ofici al rei (...)"
"Cadascú pot tenir a casa seva dos telers (...)"
"Cada mestre pot tenir a casa un aprenent, cap més (...). I ningú no pot començar a treballar abans de la sortida del sol, sota pena de multa (…)!

4.- COMENTARI DE TEXT:

• Llegeix el següent text
• Posa-li un altre títol
• En una frase digues quin tema tracta
• Dóna la teva opinió sobre el què s'indica

Estatut dels orfebres (artesans d'or i plata) parisencs a finals del segle XIII

"Cap orfebre pot tenir un aprenent de menys de 10 anys (...) Cap orfebre pot treballar de nit a no ser que ho faci directament pel rei, la reina, els seus fills o germans o el bisbe de París (...) Cap orfebre pot obrir la seva forja els dies festius, a excepció d'un únic taller que obrirà, per torns, en els festius i els diumenges. Tots els guanys d'aquell taller seran depositats a la caixa de la confraria d'orfebres. Els diners de la caixa serviran per finançar cada any el dia de la Pasqua un menjar pels pobres de la ciutat de París. Els jurats de l'ofici escolliran dos o tres artesans per guardar l'ofici. Aquests els guardaran bé i lleialment segons els usos i costums establerts (...) Si els jurats esbrinen que un dels seu ofici obra amb mal or o mala plata i no vol corregir-se, el portaran davant del prebost (autoritat*) de París i aquest l'expulsarà de la ciutat de 4 a 6 anys segons la falta."

25 El resorgiment i desenvolupament de les ciutats

A partir del segle XI les ciutats tornen a prendre protagonisme.

CAUSES   

1.- DEMOGRÀFIQUES:

• L'augment de la producció suposa millor alimentació i augment de població al camp
• L'ús de noves eines i tècniques agrícoles dóna lloc a un excedent de mà d'obra al camp i també més productes per a poder intercanviar

2.- SOCIALS:

• Les ciutats no estaven sota el control dels senyors feudals. Per això els nous habitants trobaven un major grau de llibertat que no pas al camp
• Les ciutats eren centres d'oci i diversió
• La majoria d'habitants eren lliures
• Molts serfs van emigrar a les ciutats per a fugir de la servitud

  

3.- ECONÒMIQUES:

• Els pagesos lliures anaven a les ciutats per intercanviar les primeres matèries per productes manufacturats dels artesans. Es van consolidar els mercats i poc a poc s'hi van anar instal•lant.

 

CONSEQÜÈNCIES

1. Èxode de gent del camp cap a les ciutats.
2. Apareix una nova classe social: els burgesos (habitants dels burgs). Aquests habitants no eren ni serfs ni senyors feudals, ni tampoc eren privilegiats. La majoria d'ells es van dedicar a fer de comerciants, mercaders i artesans. 
3. Apareixen noves classes socials:   
   

• Els personatges més rics i influents: es dediquen al comerç o a la banca, i també els grans artesans. Aquests van ser els que es van anar apoderant dels consells municipals i van governar les ciutats. Sovint donaven diners al rei, i poc a poc es van anar introduint als nous parlaments medievals.
• Per sota: els artesans menys importants, oficials d'artesans, petits botiguers, mercaders menors, etc...
• Baix de tot hi trobem: marginats i pobres.
•  Grups de comunitats religioses no cristianes. Aquests grups normalment residien en espais emmurallats dins de les ciutats. És el cas dels jueus, que residien als calls o jueries, i les moreries on hi residia la comunitat musulmana.  

Les ciutats medievals eren petites, i les més grans podien tenir 50.000 habitants (París, Bruges, Florència, Venècia...).

 

 https://youtu.be/0l3TnxKs_C8

RESPON:

1.- Explica extensament les causes del desenvolupament de les ciutats a partir del segle XI. 

2.- Explica detalladament les conseqüències del desenvolupament de les ciutats.

3.- Vocabulari: burgès, èxode 

4.- Comentari de la imatge:

• posa un títol
• digues en una frase de quin tema es tracta
• descriu què hi veus, què representa  

24 El resorgiment de les ciutats: El desenvolupament econòmic del segle XIII

Al segle XII l'Europa occidental va entrar en una fase de creixement.
 

CAUSES

1.- Augment de producció agrícola

Augment de les superfícies de conreu

• es talen molts boscos   
• es dessequen pantans

Millora de tècniques agrícoles

• millors sistemes de regadiu 
• es comencen a utilitzar els fems dels animals com a fertilitzants
•  implantació del sistema de rotació triennal (ara es passa a dividir el terreny en 3 parts, se'n conreen dos de cereals i llegums i se'n deixa una en guaret)

Noves eines

• l'arada normanda: permetia fer els solcs més profunds, airejar la terra i fer-la més fèrtil 
• substitució dels bous com a animals de tir i utilització de cavalls, als que a l'hora se'ls va començar a posar les ferradures
• augment del nombre de molins tant d'aigua com de vent (permeten moldre amb més facilitat)

 2.- Augment de població

• Millor alimentació 
• Més quantitat i variació d'aliments 
• Població més ben alimentada

3.- Menys malalties
 

CONSEQÜÈNCIES

1.-  Demogràfiques:

• Augment de la població molt important a les darreries de l'alta edat mitjana i inicis de la baixa. Europa passa d'uns 40 milions de persones a l'any 1000 a gairebé el doble cap a l'any 1300.
  

2.- Econòmiques:

• Augment de la demanda de productes: La gent necessitava productes, tant agrícoles com artesanals
• Reactivació del comerç
• Consolidació dels mercats urbans (alguns diaris) 
• Aparició de fires anuals (lloc de trobada anual entre comerciants)  

3.- Transports i comunicacions: 

• Recuperació de les antigues rutes romanes 
• Desenvolupament del comerç marítim i fluvial per tot Europa. Neixen les grans rutes comercials, destacant-ne dos: 

           A) La ruta del Mediterrani, que en bona mesura té l'origen en les Croades, unia els diferents ports de ciutats europees del Mediterrani com ara Venècia, Gènova, Nàpols o Marsella, amb ciutats musulmanes del nord d'Àfrica, com Tunis i Alexandria. Les ciutats europees importaven productes de luxe com ara les sedes, les joies, els perfums i les espècies, i exportaven cap a les ciutats orientals armes de ferro, cuir, vaixells, oli, blat, vi, etc…

        B) La ruta de la Hansa (Atlàntic i Bàltic).  La ruta anava des dels ports portuguesos i del cantàbric fins als ports del Bàltic com Riga. De la zona de Castella i Lleó s'exportava cap al nord productes com el vi, la llana o el ferro, i de les zones del nord s'exportaven principalment pells, fusta o blat.

Ed. Santillana, 2n ESO, p. 58

4.- Financeres

Es desenvolupen noves tècniques financeres i bancàries:

• les lletres de canvi: permetien viatjar sense els diners -es depositaven a qualsevol banquer, i aquest emetia una lletra que ordenava pagar la mateixa quantitat de diners a un banquer de la ciutat de destí del comerciant-. 
• finançaments a crèdit: deixaven sumes importants de diners a canvi del retorn d'aquests més els seus interessos.

RESPON:
1.- Explica detalladament les causes del desenvolupament econòmic d'Europa a partir del s. XII.

2.- Quines conseqüències va tenir aquest desenvolupament? Raona la resposta.
3.- Quins productes s'importaven a la península ibèria? Quins s'exportaven? 

4.- Vocabulari: lletra de canvi, crèdit, ambre.